El principal media
i el que més ha influït al desenvolupament de la comunicació global és
Internet, que no només ha ajudat a transformar els mitjans tradicionals (cadenes
de televisió, ràdio), sinó que ha aportat nous recursos, com ara la retransmissió de programes radiofònics o
televisius, les pàgines web, o el correu electrònic.
A més, aquest
mitjà ens ha permès establir un intercanvi i una comunicació de manera
bidireccional a nivell mundial per tal de saber o informar-nos sobre els fets
d’àmbit internacional, com per exemple quan la premsa informa d’un esdeveniment
important a un altre país i nosaltres el compartim perquè tothom pugui assabentar-se'n. Per tant, gràcies a Internet, esdevenim a la vegada receptors i emissors i, d'aquesta manera, es
promou la participació democràtica.
D’altra banda, cal
assenyalar que el procés de transició històrica avança mitjançant l’absorció de
les formes socials precedents per part de les noves formes socials emergents (Castells 2003). Podem saber que un paradigma determinat és dominant en relació amb
altres, perquè dóna lloc a una acumulació més gran de poder i riquesa, i perquè
el nou paradigma elimina aquells amb els quals competia.
Segons Castells
(2003), el paradigma dominant a l’actualitat és l’Informacionalisme, que està
constituït al voltant de la importància estratègica de les tecnologies de la
informació i la comunicació.
L’Informacionalisme
és el paradigma tecnològic que actualment proporciona la base per a un nou
tipus d’estructura social: la societat xarxa, una estructura social formada per
xarxes d’informació fetes possible per les tecnologies d’informació (Castells 2003).
Finalment, caldria fer una reflexió sobre el fet que les formes de comunicació haurien de ser més institucionalitzades.
Un terrible exemple relacionat amb això el trobem en la difusió d’imatges de
violència per mitjà d’Internet.
Internet, les
comunicacions mòbils i les eines de producció digital deixen al nostre abast
noves i efectives vies de creació i difusió, però alhora posen sobre la taula
la necessitat de comprendre adequadament una nova realitat i les competències
dels nous professionals (Roig 2004).
A continuació plantejaré una pregunta de debat relacionada amb el tema que he exposat:
Creieu positius
els canvis que Internet i el desenvolupament de la comunicació global ha
aportat als mitjans de comunicació? O també hi trobeu desavantatges?
Referències:
ROIG, Antoni
(2004). Nous mitjans, nous usos, noves competències: reptes formatius en l’àmbit
de la informació i la comunicació [article en línia]. UOC. [Data de consulta:
21/09/16].
CASTELLS,
Manuel (2003). La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un procés de canvi històric [article en línia]. [Data de consulta:
26/09/16].
