dissabte, 10 de desembre del 2016

Actividades para prevenir el ciberacoso

Tanto la lectura como las actividades que plantearemos se enfocan a la ESO.

En primer lugar, explicaremos el cuento Las cenizas de la envidia, de Laura Borao.

A continuación, realizaremos las siguientes actividades:

1. Informar
Concienciaremos a los alumnos de los riesgos que puede conllevar el uso inadecuado de Internet o de las redes sociales a través del vídeo “Educlic: Riesgos en Internet”.
A continuación, haremos que los propios alumnos expliquen qué procedimiento tendría que haber llevado a cabo Claudia ante esa situación. Es fundamental que los alumnos destaquen la importancia de comunicar cuanto antes una situación como tal y pedir ayuda a la familia o a alguien de confianza.

2. Envidia
Rebeca tiene envidia de Claudia y, por eso, actúa de esta forma.
Preguntaremos a los alumnos qué opinan acerca de la actuación de Rebeca: si creen que lo que hace se justifica por la envidia que tiene de Claudia; si creen que dicha actuación es totalmente inconsciente por el ataque de celos y se ha llevado a cabo sin pensar, o si ha sido premeditada; qué castigo aplicarían a su conducta, etc.
A raíz de estas preguntas, se abrirá un debate sobre el tema de la envidia, que sigue presente en nuestro día a día y siempre conlleva repercusiones negativas.

3. Role-playing (juego de rol)
Se dividirá la obra en tantas escenas como grupos. Cada grupo se encargará de hacer la representación de una de ellas, de manera que cuando se ponga en conjunto, toda la obra quede representada.
Esta actividad ayuda a los alumnos a ponerse en el lugar de los demás, es decir, a potenciar la empatía.
Después de hacer la representación, esta actividad se complementará con una reflexión sobre las consecuencias y repercusiones que puede conllevar actuar de manera inconsciente.
Por ejemplo: el sueño de Claudia es llegar a ser una atleta profesional y, como sus padres siempre le han inculcado la idea de que debe esforzarse por aquello que quiere conseguir, el hecho de que la acosen y de que eso pueda llegar a acabar con su reputación en el ámbito deportivo le provoca un gran daño emocional.

4. Resiliencia
Trabajar el concepto de la resiliencia a partir del último párrafo de la lectura. La finalidad de esta actividad es hacer que los alumnos vean que a pesar de las dificultades que se puedan encontrar, deben ser fuertes y seguir adelante.

- Tesoro, sé que estás decepcionada, disgustada con todo lo que ha pasado. En tu vida te vas a encontrar gente que quiera perjudicarte, que no crea en ti o lo haga demasiado y le des miedo. Y que ese miedo, esa envidia, le haga reaccionar de la manera más cruel posible. Esta vez han utilizado el poder de las redes sociales, la facilidad de expandir un bulo y de hacer daño. Ahora pondremos medios para que se retiren todas esas falacias y el entrenador tomará las medidas oportunas. Así que, tranquila. Igual que te hemos enseñado a levantarte en cada derrota, se aplica también en las decepciones de la vida. Es el momento de resucitar de las cenizas, resurgir más fuerte y dispuesta a seguir luchando por conseguir tus sueños. ¿Dónde está ese precioso ave Fénix?

Además, nos interesa enfatizar la importancia de sacar partido del trauma vivido y de establecer buenas vinculaciones rodeándose de un círculo protector para ser una persona resiliente.
Por ejemplo: Claudia puede sacar partido de su trauma ayudando a personas que se encuentran en la misma situación por la que acaba de pasar.
Y el hecho de rodearse de un círculo protector se refleja en el texto, pues su madre la apoya a lo largo de toda la historia.

5. Conclusiones
Finalmente, cada alumno/a escribirá en un papel, de manera anónima, la conclusión o las conclusiones que extrae de esta sesión.

Esperamos que con sesiones de este tipo y otras campañas que se están llevando a cabo podamos llegar a acabar con la gran lacra que representa el ciberacoso.

divendres, 2 de desembre del 2016

App educativa

Cover artCom a aplicació per a l'àmbit educatiu, jo he triat una que es diu "Dibujos para colorear", perquè m'interessa molt que els nens i nenes s'ho passin bé mentre utilitzen l'aplicació i he pensat que amb el que més gaudeixen normalment els infants és pintant.

A més, la pintura potencia la seva creativitat i imaginació, i no es puntua si es fa millor o pitjor; només importa que els nens i nenes es diverteixin.

Jo l'aplicaria a parvulari i deixaria que ells mateixos triessin com volen pintar, ja que aquesta aplicació ofereix diferents modalitats per fer-ho, algunes de les quals m'han semblat molt innovadores. Cal destacar que la mateixa aplicació els permet guardar les seves creacions i és molt acolorida, per tant, pot cridar l'atenció dels infants fàcilment.

Finalment, m'agradaria reiterar que si posés en pràctica l'ús d'aquesta aplicació a l'aula no donaria cap directriu, perquè el que m'interessa és que els nens i nenes únicament es guiïn per la seva imaginació i explorin tot el seu potencial creatiu. 

divendres, 25 de novembre del 2016

Digital Storytelling

El meu Digital Storytelling tracta la llegenda més estesa sobre la fundació de Roma, ja que és un tema que m'apassiona i que voldria compartir amb tots aquells que hi estiguin interessats.

A continuació, publico l'esborrany del Digital Storytelling que vam crear la meva companya i jo.




I, per últim, adjunto el resultat final. Espero que us agradi.



dimarts, 15 de novembre del 2016

Pissarra Digital Interactiva

Aquesta setmana hem estat treballant el tema de la Pissarra Digital Interactiva
A partir d'un vídeo i d'un article, hem arribat a la conclusió que no serveix per a res introduir la tecnologia a les aules si després no la utilitzem de manera correcta i quan toca. Per tant, tot depèn de la metodologia que apliquem, ja sigui amb tecnologia o sense. 
A més, és fonamental la motivació a l'hora d'aprendre ja que, segons l'article que vam llegir, la principal causa del fracàs escolar és la desmotivació. 
Utilitzant la Pissarra Digital Interactiva a classe, es crea un entorn familiar, es permet l'adaptació a la diversitat dels alumnes i la innovació docent, el mestre passa de ser un instructor a ser un guia, als alumnes els resulta més fàcil relacionar el que és nou amb el que ja saben, i l'aprenentatge és molt més complet.
També vam conèixer la diferència entre una pissarra digital i una Pissarra Digital Interactiva, la qual és que, en aquesta última, podem interactuar directament amb la pantalla. 
Cal destacar que la Pissarra Digital Interactiva ens aporta tres aprenentatges: visual, auditiu i tàctil. 
Finalment, vam fer una pràctica, en la qual vam crear un recurs interactiu que servís per a la Pissarra Digital Interactiva. La meva companya i jo vam crear una activitat sobre el Sistema Solar, en la qual apareix el Sol i els planetes que el formen, i el nen o nena ha d'arrossegar cada nom al requadre pertinent. A continuació, adjunto la captura de pantalla d'aquesta activitat, on es mostra un exemple del que han de fer els nens i les nenes. Espero que us resulti interessant.


                   

dimarts, 8 de novembre del 2016

Identitat digital

En el quart tema, hem estat treballant el concepte d'identitat digital. Vam arribar a la conclusió que, realment, no podem controlar la nostra identitat digital, ja que és cert que és la que un es fa, però també es crea pels factors externs. A més, vam descobrir que podem exposar la nostra identitat digital sense adonar-nos-en; per exemple: a partir de les xarxes socials, es formen judicis interpersonals que poden revelar la nostra identitat digital. 

Jo he deixat constància de la meva identitat digital a la pàgina web https://about.me/ i, a continuació, adjunto l'enllaç pertinent:

dimecres, 19 d’octubre del 2016

Resum "Training Material Development Guide"


Esta guía indica las fases que se tienen que seguir para diseñar y crear un curso de enseñanza, que son las siguientes:

1.    Coordinación
La coordinación es muy importante durante todas las fases del proceso de preparación. Para que la coordinación sea efectiva se requiere una buena comunicación entre aquellas personas que la forman. Cada integrante debe tener claro cuál es su papel en este proceso para que el resto de fases se realicen adecuadamente.

2.    Evaluación de necesidades
En la evaluación de necesidades debemos tener en cuenta: a quién va dirigido el curso, qué papel ocupan estas personas en la actualidad, cómo adaptarse a sus necesidades y si este curso los ayudará a cubrirlas.
Es importante tener presente que es completamente diferente preparar material para niños que para adultos, ya que las necesidades no son las mismas: los adultos son más autónomos, individualistas, tienen la sensación de perder más el tiempo y necesitan que cualquier conocimiento adquirido tenga una relación directa con la realidad.

3.    Diseño
Hay cinco componentes principales en la fase de diseño: los objetivos del aprendizaje, los materiales utilizados, la supervisión de un experto, la metodología que se empleará y la logística.
Cabe destacar que el mayor número de decisiones se tienen que tomar antes de la primera sesión del curso. Además, cuando se lleve a cabo la sesión sabremos si hay que cambiar algún aspecto planificado para mejorar el rendimiento y al concluirla podremos observar qué aspectos se pueden mejorar.
Existen cuatro pasos principales para cualquier proceso de diseño: describir el objetivo, dar una visión general de lo que se tratará en las sesiones, profundizar en el tema y hacer que los participantes demuestren qué conocimientos han adquirido mediante las sesiones.

4.    Desarrollo
   Sabemos qué queremos construir y cómo queremos hacerlo. Ahora debemos coger los materiales correctos y construir una estructura sólida. Esta es la fase del curso que consume más tiempo.
     El desarrollo del currículum y el material generalmente incluye lo siguiente:
  1. Antecedentes e información descriptiva.
  2. Indicaciones sobre cómo usar el currículum.
  3. Formularios de planificación del curso y listas de verificación.
  4. Guía para adaptar cada taller de manera que coincida con las necesidades de los participantes.
  5. Objetivos de aprendizaje específicos, medibles y realistas.
  6. Que el contenido del curso sea claro y completo.
  7. Programa de evaluación integrado.

Una vez que hemos desarrollado un documento con el contenido del curso, el proceso de desarrollo de la publicación generalmente procede en dos etapas: el borrador y la etapa final.
    El desarrollo de las presentaciones es una actividad sumamente individual y cada formador tendrá su propio estilo, aunque existen guías para desarrollar presentaciones a las que se pueden adherir los formadores sin comprometer su individualidad.

5.    Entrega
Una entrega exitosa depende de:
  • Una identificación precisa de las necesidades de los participantes.
  • Un programa minuciosamente elaborado.
  • Detalles del curso bien administrados.
  • Materiales relevantes y rigurosos.
  • Formadores preparados, listos para presentar una experiencia de aprendizaje convincente.

Esta fase se interesa en la enseñanza del contenido y el aprendizaje de los participantes.
Hay una enorme variedad de métodos de enseñanza, y cada uno tiene sus ventajas y sus desventajas. Estos tienen que ser seleccionados minuciosamente para combinar el propósito y los resultados de aprendizaje de cada sesión.
Existen tres cosas importantes que un formador puede hacer para ayudar a crear una atmósfera de aprendizaje eficaz para los participantes del curso:
  1. Construir una atmósfera de confianza y mostrar una actitud positiva.
  2. Garantizar que el temario del curso está cubierto.
  3. Demostrar estrategias de asesoramiento eficaces.

6.    Evaluación
   La evaluación debería tener lugar en cada fase del proceso de formación, pero la más frecuente es la que ocurre al finalizar el curso. Hay distintas formas de evaluación:
1. Pre y Post test de conocimiento: pocas preguntas que relacionen los conocimientos previos con los que se tratarán en la materia. Al final del curso/sesión, los participantes deben ser capaces de responder todas las preguntas de forma amplia.
2. Evaluación del instructor: en los descansos o pausas el instructor puede mantener conversaciones con los participantes para resolver dudas sobre el funcionamiento de las sesiones evaluando su progreso.
3. Check-in: preguntar a los participantes de forma breve cómo les van las sesiones, si tienen alguna dificultad…
4. Feedback posterior: hacer que los participantes den su opinión acerca del funcionamiento de las sesiones, si les funciona la metodología aplicada…

El proceso de evaluación tiene lugar mientras el curso está siendo diseñado, desarrollado y entregado. El objetivo es saber si es necesario cambiar algún aspecto para que las sesiones o el curso en sí sean eficaces.
Para ello debemos tener en cuenta:
- Evaluar si las necesidades de los participantes que se habían observado en la segunda fase (evaluación de necesidades) se han cubierto.
- Una vez terminado el proceso de diseño (teniendo en cuenta la unión de la coordinación, las ideas, los pasos, las personas y los recursos; la audiencia, las necesidades de esta, la metodología empleada y los formadores) se debe revisar.
- Acabado el curso, se ha de evaluar cómo ha ido este, si se han cubierto las necesidades y si se le ha dado la debida atención a la resolución de problemas y dudas de los participantes.

dimarts, 18 d’octubre del 2016

Open Educational Resources

Els Open Educational Resources són uns recursos per a l'ensenyament i l'aprenentatge que es troben a la xarxa de manera oberta per tal que tothom els pugui utilitzar.

A continuació, anomenaré cinc respositoris d'Open Educational Resources amb una petita explicació del que hi podem trobar, l'idioma en què estan escrits i l'enllaç pertinent:

Es tracta d’un projecte desenvolupat entre el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, Red.es i les Comunitats Autònomes. Els continguts educatius que es poden trobar a Agrega estan organitzats en base al currículum dels ensenyaments de nivells anteriors a la universitat i estan preparats perquè el professorat i els alumnes els puguin descarregar i utilitzar directament.

És una comunitat que treballa per proporcionar als usuaris materials d'ensenyament i aprenentatge en forma de recursos educatius oberts amb una gran quantitat de serveis que poden millorar la seva experiència d'ensenyament.

CK-12: http://www.ck12.org/student/ (Anglès)
CK -12 té la missió de donar la possibilitat a tothom d’aprendre a la seva manera. Es relaciona un contingut d’alta qualitat amb les últimes tecnologies. S’equipen els estudiants, professors i pares amb tot allò que necessiten gratuïtament.

OpenStax: http://cnx.org/ (Anglès)
OpenStax creu que tothom té alguna cosa que aprendre i alguna cosa que ensenyar.
Aquest repositori va ser fundat per proporcionar als autors i alumnes un espai obert on compartir i adaptar lliurement materials educatius, com els llibres.
Tot està disponible de manera gratuïta gràcies al suport de la Rice University i diverses organitzacions altruistes.

Curriki: http://welcome.curriki.org/ (Anglès)
La missió de Curriki és eliminar la diferència entre aquells que han accedit a l’educació de bona qualitat i aquells que no ho han fet. És una comunitat en línia d’educadors, estudiants i experts en educació que treballen junts amb la finalitat de construir i compartir materials de qualitat que beneficien els professors, pares i estudiants globalment.

dimarts, 27 de setembre del 2016

El desenvolupament de la comunicació global ha introduït nous gèneres, formes i mitjans de comunicació

Segons Roig (2004), una de les conseqüències principals de l’ús social de les tecnologies de la informació i la comunicació és la intensificació de les transformacions dels mitjans de comunicació tradicionals i l’aparició de nous media.
El principal media i el que més ha influït al desenvolupament de la comunicació global és Internet, que no només ha ajudat a transformar els mitjans tradicionals (cadenes de televisió, ràdio), sinó que ha aportat nous recursos, com ara la retransmissió de programes radiofònics o televisius, les pàgines web, o el correu electrònic.
A més, aquest mitjà ens ha permès establir un intercanvi i una comunicació de manera bidireccional a nivell mundial per tal de saber o informar-nos sobre els fets d’àmbit internacional, com per exemple quan la premsa informa d’un esdeveniment important a un altre país i nosaltres el compartim perquè tothom pugui assabentar-se'n. Per tant, gràcies a Internet, esdevenim a la vegada receptors i emissors i, d'aquesta manera, es promou la participació democràtica. 
D’altra banda, cal assenyalar que el procés de transició històrica avança mitjançant l’absorció de les formes socials precedents per part de les noves formes socials emergents (Castells 2003). Podem saber que un paradigma determinat és dominant en relació amb altres, perquè dóna lloc a una acumulació més gran de poder i riquesa, i perquè el nou paradigma elimina aquells amb els quals competia. 
Segons Castells (2003), el paradigma dominant a l’actualitat és l’Informacionalisme, que està constituït al voltant de la importància estratègica de les tecnologies de la informació i la comunicació.
L’Informacionalisme és el paradigma tecnològic que actualment proporciona la base per a un nou tipus d’estructura social: la societat xarxa, una estructura social formada per xarxes d’informació fetes possible per les tecnologies d’informació (Castells 2003).
Finalment, caldria fer una reflexió sobre el fet que les formes de comunicació haurien de ser més institucionalitzades. Un terrible exemple relacionat amb això el trobem en la difusió d’imatges de violència per mitjà d’Internet. 
Internet, les comunicacions mòbils i les eines de producció digital deixen al nostre abast noves i efectives vies de creació i difusió, però alhora posen sobre la taula la necessitat de comprendre adequadament una nova realitat i les competències dels nous professionals (Roig 2004). 


A continuació plantejaré una pregunta de debat relacionada amb el tema que he exposat:
Creieu positius els canvis que Internet i el desenvolupament de la comunicació global ha aportat als mitjans de comunicació? O també hi trobeu desavantatges?


Referències:
ROIG, Antoni (2004). Nous mitjans, nous usos, noves competències: reptes formatius en l’àmbit de la informació i la comunicació [article en línia]. UOC. [Data de consulta: 21/09/16].
CASTELLS, Manuel (2003). La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un procés de canvi històric [article en línia]. [Data de consulta: 26/09/16].