El desenvolupament de la comunicació global ha introduït nous gèneres, formes i mitjans de comunicació

Segons Roig (2004), una de les conseqüències principals de l’ús social de les tecnologies de la informació i la comunicació és la intensificació de les transformacions dels mitjans de comunicació tradicionals i l’aparició de nous media.

El principal media i el que més ha influït al desenvolupament de la comunicació global és Internet, que no només ha ajudat a transformar els mitjans tradicionals (cadenes de televisió, ràdio), sinó que ha aportat nous recursos, com ara la retransmissió de programes radiofònics o televisius, les pàgines web, o el correu electrònic.

A més, aquest mitjà ens ha permès establir un intercanvi i una comunicació de manera bidireccional a nivell mundial per tal de saber o informar-nos sobre els fets d’àmbit internacional, com per exemple quan la premsa informa d’un esdeveniment important a un altre país i nosaltres el compartim perquè tothom pugui assabentar-se'n. Per tant, gràcies a Internet, esdevenim a la vegada receptors i emissors i, d'aquesta manera, es promou la participació democràtica. 

D’altra banda, cal assenyalar que el procés de transició històrica avança mitjançant l’absorció de les formes socials precedents per part de les noves formes socials emergents (Castells 2003). Podem saber que un paradigma determinat és dominant en relació amb altres, perquè dóna lloc a una acumulació més gran de poder i riquesa, i perquè el nou paradigma elimina aquells amb els quals competia. 

Segons Castells (2003), el paradigma dominant a l’actualitat és l’Informacionalisme, que està constituït al voltant de la importància estratègica de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’Informacionalisme és el paradigma tecnològic que actualment proporciona la base per a un nou tipus d’estructura social: la societat xarxa, una estructura social formada per xarxes d’informació fetes possible per les tecnologies d’informació (Castells 2003).

Finalment, caldria fer una reflexió sobre el fet que les formes de comunicació haurien de ser més institucionalitzades. Un terrible exemple relacionat amb això el trobem en la difusió d’imatges de violència per mitjà d’Internet. 

Internet, les comunicacions mòbils i les eines de producció digital deixen al nostre abast noves i efectives vies de creació i difusió, però alhora posen sobre la taula la necessitat de comprendre adequadament una nova realitat i les competències dels nous professionals (Roig 2004). 

A continuació plantejaré una pregunta de debat relacionada amb el tema que he exposat:

Creieu positius els canvis que Internet i el desenvolupament de la comunicació global ha aportat als mitjans de comunicació? O també hi trobeu desavantatges?

Referències:

ROIG, Antoni (2004). Nous mitjans, nous usos, noves competències: reptes formatius en l’àmbit de la informació i la comunicació [article en línia]. UOC. [Data de consulta: 21/09/16].

CASTELLS, Manuel (2003). La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un procés de canvi històric [article en línia]. [Data de consulta: 26/09/16].